Homenaje a Concha 2016

UN COP MES ES REUNIM AL VOLTANT D'AQUEST ARBRE QUE SIMBOLITZA LA PRESÈNCIA QUE LA CONCHA TÉ ENTRE NOSALTRES.

LA RECORDAREM A LA SEVA MANERA DE FER COM LA MANTA SOLIDÀRIA: BOCÍ A BOCÍ I AMB LA COL.LABORACIÓ DE TOTHOM.

JA FA 4 ANYS QUE NO HI ÉS FÍSICAMENT, PERÒ EN EL RECORD , I EN LES NOSTRES PRÀCTIQUES AL FER ACTIVITAT SOCIAL SEMPRE HI ÉS.

EL NOSTRE ÉS UN SENTIMENT AGREDOLÇ. AGRE PERQUÈ JA NO LA TENIM, PERQUÈ COM A PERSONA, ENCARA HAURIA D'HAVER DISFRUTAT DE LA VIDA, I DELS SEUS. DE LA NATURA QUE TANT LI AGRADAVA, D'AQUEST PARC, DE LES EXCURSIONS.... COM A ACTIVISTA LI QUEDAVA MOLTA FEINA A FER..

DOLÇ PERQUÈ L'HEM TINGUT, PERQUÈ HEM CONEGUT A UNA PERSONA DE LA QUE HEM POGUT APRENDRE ACTITUDS, IDEES, COMPORTAMENTS ....

DEFUGIA DELS TÓPICS I NO LI HAGUÈS AGRADAT QUE EL NOSTRE RECORD HI CAIGUÈS.
RESERVEM ELS SENTIMENTS PERSONALS QUE TOTS VIVIM INTIMAMENT I VERBALITZEM LES IDEES QUE TENIA:

QUE L’ACCIÓ SEMPRE HAVIA DE SUPERAR LES PARAULES.

QUE NO ENS PODEM DEIXAR VÈNCER PEL CONFORMISME I ESPERAR QUE ALGÚ ENS RESOLGUI EL PROBLEMA, HEM DE SER EL CANVI QUE VOLEM VEURE AL MÓN”

QUE CAL VALORAR EL QUE SABEM FER, CONÈIXER ELS NOSTRES VEÏNS, I ACCEPTAR L’AJUDA DELS ALTRES

DEIA:TOT TÉ LA SEVA FEINA PERÒ EN EQUIP TOT ÉS POSSIBLE, FINS I TOT ELS IMPREVISTOS”

EL MÓN EVOLUCIONA I NOSALTRES AMB ELL I PER DAMUNT DE TOT, NO ES POT, ANAR AMB L'EGO PEL DAVANT.

OBRIM LES PORTES , QUE LES PERSONES ENTRIN A LA SEVA MANERA, SENSE IMPOSAR NORMES NI MANDATS I ESPECIALMENT AMB HUMILITAT! L’EGO PER A LES BATALLES GUANYADES, L'ORGULL PER EL QUÈ S'HA ACONSEGUIT, PERÒ L’ IMPLICACIÓ I LA’UNIÓ HAN DE SER L'ARA I L’AQUÍ...

DE TOTES AQUESTES IDEES AVUI HEM TRIAT AQUESTA PER MATERIALITZAR-LA EN AQUESTA PEDRA: SI LAS PIEDRAS DEL CAMINO DAÑAN TUS PIES, ESO SIGNIFICA QUE CAMINAS”. ENDAVANT!!!!

CONCHA: SEMPRE ET RECORDEM AMB AQUELLA FORÇA A PEU DE CARRER, LLUITANT, AMB FERMS VALORS, POSANT EL TEU GRANET DE SORRA PER MLLORAR LES COSES I PER DEIXAR UN MÓN MILLOR

SEGUIR AMB LA SEVA TASCA,TREBALLANT PER UN MÓN MILLOR.. ÉS L’HOMNATGE MÉS GRAN QUE LI PODEM FER.